Què és el Compliance?

El Compliance és un conjunt de procediments i bones pràctiques adoptats per les organitzacions per identificar i classificar els riscos operatius i legals a què s'enfronten i establir mecanismes interns de prevenció, gestió, control i reacció davant d'aquests.

El Compliance en molts casos, i a tenir l'evolució del marc legal a escala mundial i la clara tendència en aquest sentit, ha deixat de ser una opció voluntària per a moltes organitzacions i ha passat a ser un requisit a integrar dins de la seva estratègia i estructures internes per tal de donar compliments als preceptes legals o bé poder protegir-se davant de situacions de risc que posarien en seriosos problemes l'estabilitat i la continuïtat de l'activitat de l'organització.

Si bé el concepte del compliance no és una cosa nova, la ràpida i recent evolució de la legislació internacional, combinada amb l'enduriment de les sancions així com la rellevància que la mateixa legislació atorga cap a la presa d'accions preventives de compliment per part de les organitzacions, ha fet que el compliance sigui actualment una de les qüestions més noves i incipients a incorporar en les estratègies de gestió i visió de qualsevol organització.

Per què ho necessitem?

L'entorn legislatiu en què l'empresa desenvolupa les seves activitats és cada cop més abundant i complex. El nivell de bel·ligerància de les autoritats i els organismes reguladors és cada vegada més gran i l'impacte de la regulació és més intens que mai.

Per això, i pels recents escàndols societaris i l'innegable increment de la sensibilitat social respecte de l'ètica dels negocis, un nombre més gran d'organitzacions públiques i privades internalitzen estàndards ètics i legals com a protocols de bon govern de compliment obligat.

Els riscos a prevenir són aquells que comporten conseqüències com ara el dany reputacional, la imposició d'importants multes i sancions, les pèrdues de negoci per contractes no executables o l'exclusió de licitacions o subvencions públiques, entre d'altres.

Existeixen diferents casos reals en què la Compliance ha jugat un paper rellevant. Destaquem el cas BBVA el qual va ser imputat per presumptes delictes de suborn, descobriment i revelació de secrets i corrupció en els negocis. El banc espanyol va permetre que els seus empleats acceptessin obsequis del comissari de Policia jubilat, José Manuel Villarejo, a canvi de facilitar contractes amb el grup empresarial CENYT. A més a més, es va permetre l'accés a comunicacions o documentació bancària vulnerant així els drets fonamenta'ls de diferents persones.

Una font jurídica experta en compliance comenta que "El risc zero no existeix". Pots tenir un bon programa de riscs i que tot i així una persona o varies de l'organització cometin un delicte. En el cas de BBVA, es vol verificar que el banc compti amb aquest programa efectiu en el moment dels fets imputats, i que no sigui tot fruit d'un programa maquillat o un paper program.

En cas que així sigui, el banc s'aferrarà al seu programa de compliance per evitar ser condemnat.

Un altre exemple de cas, és el d'en Neymar, el jugador del Futbol Club Barcelona. En aquest cas, parlem de compliance penal.

Tot va començar quan en Jordi Cases, un soci del Barcelona volia saber com s'havia dut a terme el traspàs del jugador del club Santos al Club Futbol Barcelona.

L'any 2011 quan el jugador tenia dinou anys, el FCB, sempre segons les acusacions, ha decidit pagar directament pel traspàs a la família del jugador, obviant els drets de Santos i DIS ( propietaris de la seva fitxa). Així doncs, posteriorment es va produir el pagament de 30 milions d'euros quan el traspàs es fes realment efectiu.

L'avançament del pagament dels 10 milions va ser denunciat per Jordi Cases, el qual va fer desencadenar el procés judicial en l'Audiència Nacional. Actualment, el Barça continua tenint antecedents penals i el cas d'en Neymar segueix sense tancar-se.

Davant del cas Neymar, es fa evident la necessitat de comptar amb un sistema de compliance efectiu, que vetlli per la legalitat de les actuacions executades pels òrgans de gestió de la societat, i de no fer-ho únicament per complir amb el que està disposat a l'Estatus de Lliga. Ha d'haver-hi un compliance officer, que valgui per si mateix i que no sigui únicament, un "cap de turc", en mans de la Directiva de torn que pagui els plats trencats.